Definició
1 Ajustar al cos una peça de vestir amb cordons o vetes.
Ajuda’m a trossar l’espardenya. Trossar-se la cotilla, el gipó.
Primer va trossar el davantal a la Marina i a la Clara i després el va trossar a en Miquel.
2 Arromangar, arregussar.
—Tinc calor. —Vine, que et trossaré les mànigues de la camisa.
trossar-se les faldilles Arregussar-se-les i portar pels dos costats la roba cap al darrere, on se subjecten els dos plecs així formats.
3 Fer un bolic amb la roba i altres objectes que hom vol emportar-se de camí, fer un farcell.
No tenim res a trossar per al camí, sinó aquesta roba de la nena.
4 trossar-se els cabells Disposar-se’ls de manera que la cabellera resti recollida.
Etimologia
De tros (vegeu-ne l’etimologia aquí).
Usos
Vaig fullejar la revista, vaig examinar la fotografia que m’havia donat el regidor. Vet aquí Juli Garreta i Arboix: assegut tot sol en un pati enrajolat, la corpulència robusta d’un home encara jove i amb un no sé què de dandi. Duia barret i corbatí, trajo fosc amb els camals trossats, l’armilla tibant damunt la panxa ufanosa.
Jordi Lara, Una màquina d’espavilar ocells de nit (Barcelona: Edicions de 1984, 2008), pàg. 180Pacient: Quan m’acoto em veig treballs per trossar-me les espardenyes.
Més Caçadors de paraules, amb Roger de Gràcia (Badalona: Ara Llibres, 2008), pàg. 47
Roger: Aquesta l’he entesa, eh? Acotar-se és ajupir-se.
Dolors (infermera): Sí, i què has dit?
Pacient: Per trossar-me les espardenyes.
Dolors: No l’entenc, i ara, què és trossar-se?
Pacient: Trossar-se és lligar, lligar les espardenyes.
Tema de la setmana
Ben tornats a RodaMots i bon any! Un dels últims mots de l’any passat va ser ni de bon tros, que va donar peu a alguns comentaris interessants sobre el mot que veiem avui, trossar. Dèieu que és un mot en perill d’extinció? Doncs au, salvem-lo! Ja us heu trossat bé el davantal?