Els dos bancals d’oliveres que eren del meu iaio i ara són de mon pare, estan abandonats, o siga perduts, i les oliveres també i tot és un brossegar, perquè ara costa més diners plegar les olives, dur-les a l’almàssera i que facen l’oli que comprar-lo a la botiga, i que si algú ho fa és per capritxo.

Toni Cucarella, «Redacció: L’olivera», al blog A benefici d’inventari, 4 de maig del 2014

Tot el que no es mol a l’almàssera del senyor no es pot controlar, i els propietaris n’amaguen tant com volen; i d’aquesta part amagada, és clar, no cal que li’n facen la sisena part. Tota la vida s’ha fet, això d’amagar una part de la collita per estalviar-se’n els impostos, però en el cas de l’oli es feia ben difícil, ja que les olives s’havien de traure del terme per a moldre-les en una almàssera de fora.

Joan Olivares, Vespres de sang (Alzira: Bromera, 2000)