Pere Gimferrer disposa de mil finestres. El seu viatge no cau pas dels núvols. Giri per on giri, la seva brúixola forada el fullatge. Joveníssim, és un poeta que ja no rodola. Té el mirall ben estampat. Empra una cinta d’amidar ben segura i posseeix una cultura literària de cap de brot amb compartiments múltiples. A la memòria hi ha el dipòsit central. Canta amb els mots una llarga llista de passatgers. El seu pensament és hospitalari. I tanmateix —com ningú més de les seves condicions insòlites— no deixa pas d’apuntar amb la sensibilitat a l’inconegut; vull dir que disposa de bones amarres, però que quan li convé trenca els cables més sòlids.

Joan Brossa, «A trenc d’alba», pròleg al llibre Foc cec de Pere Gimferrer (Barcelona: Edicions 62, 1973)