trau m

Definició

Petita obertura feta en una peça de roba per la qual es fa passar un botó cosit en una altra vora.

Duia una flor al trau de la solapa.

No s’ha de confondre el trau amb l’ullet, que és un foradet rodó per on es passa un cordó, i que s’usa sobretot en certs tipus de calçat (com ara sabates i botes de cordons), però rarament en la roba.

Etimologia

Antic i dialectal trauc, d’origen preromà, probablement d’un gàl·lic tráokom, ‘forat’.

Usos

  • Agafa un cap, fes
    una anella i hi passes el cordill,
    li dónes una volta per formar un trau,
    l’estires i el passes per darrere;
    el tornes a passar pel trau

    i el poema queda recolzat
    damunt el nus.

    Joan Brossa, «Agafa un cap…», dins Poemes civils (1960)
  • Un dia et vindré a conèixer
    perquè el teu art i la teva
    alegria en algun lloc, ho sé,
    m’esperen des de sempre.
    Em deixaràs emprovar els vestits
    i sobretot les perruques.
    En algun punt del no-res
    m’esperes, amb el clavell
    immarcescible al trau,
    per fer-me coneixedor,
    per fi, del teu espectacle
    i per pronunciar junts
    la paraula carnaval.

    Joan Brossa, «Darrera transformació», dins Poema sobre Frègoli i el seu teatre (1965)

Tema de la setmana

Joan Brossa, 100 anys

Enllaços

Temes i etiquetes