Vaig recomanar a l’Enric que de tot allò no en parlés, i encara menys servint-se de telèfons militars, i que aquell era un estil de conversa comprometedor, que podia noure tant a ell com a sa germana, puix que si algú ho escoltava i tenia ganes de fer mullader i els volia denunciar com a derrotistes, feinada hi hauria a sortir del mal pas.

Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 335