Un dels meus grans entreteniments era el dibuix. Puc dir que som dibuixant de naixement, perquè des del primer any de vida fins que vaig esser ben grandolàs no vaig deixar d’embrutar paper amb dibuixos fets a llapis o amb barretes de colors. Mon pare no em va donar mai cap lliçó de dibuix, però jo veia com ell les donava als seus alumnes, i m’engrescava dibuixant pel meu compte.

Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Editorial Moll, 1970), pàg. 50

—El taxista va perdut, no coneix aquests verals. Hi ha un camí més directe per arribar a casa del Jovel —vaig comentar. El Quim es va limitar a fer una gran bombolla amb el xiclet que mastegava. Grandolàs.

Maria Antònia Oliver, Estudi en lila (Barcelona: La Magrana, 1985)