També passen calorades quan toca i solien esquivar el sol de gran dia, les assolellades que couen insolentment els turistes i moderns. Són tipus que no solen ser badocs sinó freturosos, quan se’n van ja tornen i miren de costat qui ve. Quan es rep gent convidada a casa, els humils temen que no hi hagi menjar i beure a bastament i, generalment, sobra de tot, per tudar. Però mai es llença, es reparteix o recicla.

Andreu Manresa: «“Ara torn” a la mallorquina» (El País, 5 de desembre del 2015)

S’enganxen a dormir i si son tenien la nit passada més ne van tenir aquella, de manera que quan ja era gran dia, l’amo, que havia anat a veure els treballadors i no els va trobar al tros, se’n va a casa més enfadat encara que el dia abans i, després d’esbroncar-los per ésser tan toca-sons, es disposa a garrotejar-los amb el bastó que portava.

Valeri Serra i Boldú, Rondalles populars, IV (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985), pàg. 39