tupí m

Definició

Olla petita d’una sola nansa.
També: topí

Etimologia

D’origen incert, probablement preromà, relacionat amb pot.

Usos

  • Hi ha persones que s’avien a la mort d’una manera calmosa, sense neguits ni enrenous, i es fonen amb placidesa. És clar que no tothom arriba a l’extrem de l’oncle Orestes, que en pau descansi, el qual digué a la seva dona: «Mira, Teresa, em sembla que sóc a les acaballes; així que, mentre prepares el sopar, aprofitaré per a morir-me»; i, en tornar ella a l’habitació, després de ficar la verdura al tupí —aquella nit feien bledes— ja el trobà de cos present.

    Jesús Moncada, «Preludi de traspàs», dins El Cafè de la Granota (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 54
  • —No crec que tardi —va augurar—. La cosa va bé, amb normalitat, sense complicacions. Hem de tindre en compte que és una mare primerenca. Fes-me una mica de cafè, Cinta —dirigint-se a la dona del Pere de Xancla—. Un topí de malta, és clar. Qui disposa de cafè en aquests temps? Que heu posat a bullir aigua?
       Pere va assentir amb el cap. Mentre, la seua dona va anar a escaldar la malta que tenia triturada dins un pot de llauna.

    Francesca Aliern, El pont de la solitud (Valls: Cossetània, 2005), pàg. 143

Tema de la setmana

Coses petites

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

capcirómac