de cap a cap loc adv

Definició

D’un extrem a l’altre, totalment.

Ha llegit el seu discurs de cap a cap i encara no n’ha tret l’aigua clara.

Usos

  • Al pròleg del primer volum s’han tret les dades biogràfiques d’una persona [Cerverí de Girona] que és desconeguda i que ens mostra un home de cap a cap, no lleuger com la major part dels trobadors. Aquest era un home de cor que lluitava contra la pobresa per conquistar el cor d’una dona de la baixa noblesa i que va conquistar.

    Joan Coromines, entrevistat per Marta Nadal («Joan Coromines: una vida al servei de la llengua», Serra d’Or, núm. 355, juny de 1989)
  • Després, la darrera imatge [d’Ernest Lluch]. La disponibilitat a intervenir i a publicar, a col·laborar en tasques aparentment menors, com ara la ressenya d’un llibre (que altres, en la seua posició, sovint tendeixen a menystenir). La valoració dels esforços que es fan ací. La calidesa del seu tarannà. La informació inesgotable, la conversa intel·ligent, l’interès per totes les coses, sense límits. Recorde que li vaig fer a mans, un capvespre d’octubre del 2000, un exemplar de la revista Caràcters, tot just arribada de la impremta. L’endemà, a les 10 del matí, me’l vaig trobar: se l’havia llegit de cap a cap, amb complaença evident.

    Gustau Muñoz, A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (València: Tres i Quatre, 2002), pàg. 203

Tema de la setmana

Expressions i mots derivats de ‘cap’

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

caparracappare