Definició
1 Cap, brot o tany principal d’una planta.
2 (fig.) El promotor, el principal, d’un bàndol, d’un partit, etc.
Va organitzar el simposi sota la supervisió del cappare de l’organització.
Usos
Els autodidactes van en bona companyia: ho han estat Josep M. Quadrado, cappare dels historiadors baleàrics; Graziadio Isaia Ascoli, fundador de la dialectologia romànica; Adolf Mussafia, erudit en totes les branques de la filologia neollatina medieval; també en filologia fou autodidacte Pompeu Fabra, codificador del català literari modern; i tants d’altres! En canvi, qui no coneix personatges que, havent tingut formació universitària, són autèntiques nul·litats?
Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 154
Tema de la setmana
Expressions i mots derivats de ‘cap’