Agustina tot just tenia divuit anys. Féu cap a la parada de l’autobús. Era dissabte i hi havia una colla de nois i noies de la seva edat. Va pujar d’un salt sense mirar ningú.

Helena Valentí, La dona errant (Barcelona: Laia, 1985), pàg. 5

Vam travessar el camí de la Serra. Vaig errar els càlculs i en lloc de fer cap a la Serra de Forrellat me plantava a Vall de Cunes. Pujant amunt vam fer cap al Mas del Pi. Allí lo Barbut va deixar un escamot d’hòmens que vigilaven los camins d’aquella part.

Andreu Carranza, Anjub. Confessions d’un bandoler (Barcelona: Edicions 62, 2000)