encarcarat -ada adj

 / 4769

Definició

Rígid, mancat de flexibilitat, que no es pot doblegar ni torçar.

Té l’esquena encarcarada a causa del dolor.

També s’usa en sentit figurat: Quina prosa més encarcarada i feixuga que gasta! Va ser un acte oficial encarcarat i cerimoniós, amb les patums habituals.

 

Etimologia

Probablement del més antic (usat encara en algunes bandes) enarquerat i enarcat, derivat d’arc, en el sentit de ‘rígid, com un arc tens’, amb possible influx de mots de sentit semblant, per exemple encarcerar.

Usos

  • Una altra paraula del castellà que també esbiaixa els usos del català és tipus. Quan parlem dels tipus de les arts gràfiques, dels tipus d’interès, d’un tipus de delicte o dels tipus dels grups taxonòmics de la zoologia o la biologia, el mot català coincideix amb el castellà tipo. Oli en un llum.
       Però hi ha altres significats més corrents i d’ús general en què tipus, tot i que el DIEC en recull el sentit, em sembla massa encarcarat. Potser el que menys m’agrada és la formalitat del mot, amb aquest final en -us, propi de mots més cultes que patrimonials, que li pren tota espontaneïtat.

    Magí Camps, Parla’m amb estil (Vic: Eumo, 2020), pàg. 82

  • Hi ha altres solucions que, quan parlem, acostumen a sortir sense pensar-hi. Promoguem aquestes construccions i aconseguirem escriure d’una manera més fluïda, que també resultarà menys encarcarada.

    Magí Camps, Parla’m amb estil, pàg. 107

Tema de la setmana

Paraules i expressions tretes de Parla’m amb estil, de Magí Camps, per parlar i escriure ben desencarcarats!

Enllaços