prou adv

Definició

1  En quantitat suficient, tant com cal o en cal.

Ell és prou intel·ligent per a comprendre-ho. No colliu les pomes, encara: no són prou madures. Ja heu jugat prou: ara, a estudiar!

2  Sovint precedit de , ben cert que, és clar que.

Jo prou li ho explico, però no m’entén. Prou li han dit que no hi anés tan sovint: ell hi va cada dia. Bé prou que m’interessa.

3  No més.

Prou; no parlis més: ja t’he entès. Ja li’n pots donar, de menjar: mai no dirà prou.

4  Indicant que hom no nega pas el que li diuen, sí, d’acord, bé, cert.

Que ell ara és més bon minyó que abans: prou, però encara no es porta com jo voldria.

Etimologia

Del llatí vulgar prōde, ‘profitós’, mena d’adjectiu invariable extret de les formes verbals prōdest, ‘és útil’, del verb prodesse, i prōfĭcit, ‘és profitós, és útil’, del verb proficĕre, interpretades com prode est, prode facit.

Usos

  • Al diccionari trobem recollides fins a quatre accepcions possibles d’aquest mot, amb unes quantes subaccepcions incloses. De totes les opcions, ens fixarem només en dos sentits concrets:
       Com a interjecció, amb el sentit concret de «Ja basta, no més».
       —Prou, no parlis més.
       I com a adverbi, amb el sentit de «Sí, certament».
       —T’agrada el vi?
       —Prou!
       A partir dels exemples que dona el mateix diccionari, ens preguntem què deu fer que entenguem el sentit exacte en cadascun d’aquests casos. I tot i que la resposta és òbvia, ens falten elements per a representar-la; es tracta de la diferència en la inflexió d’aquesta paraula, és a dir, en el to com la diem (alt, baix, ascendent, descendent). Prou no és una oració i, en canvi, el to amb què el pronunciem provoca diferències en el sentit que té i en la seua categoria gramatical.

    Teresa Tort, «Prou», dins 100 paraules ebrenques (Valls: Cossetània, 2019), pàg. 127
  • Tothom és prou document com per a poder anar indocumentat.
    Ningú no té permís per a creure que sigui veritat
    el que un carnet d’identitat diu d’una persona.

    Blai Bonet, «Gaspar Hauser núm. 2», dins Els fets (1974)
  • Prou que a la cara l’hi tinc ben escrita,
    aquesta angúnia d’estar-me tot sol;
    prou que ho sabeu, que en ma cambra petita
    cauen goteres i es glaça el llençol!

    Josep M. de Sagarra, «L’hereu Riera», dins Primer llibre de poemes (1912-1914)

Tema de la setmana

Aquests dies veiem expressions amb ‘prou’… i encara no havíem vist el mot prou! Avui el veiem com a adverbi, algun altre dia el farem rodar com a adjectiu o pronom.

Enllaços

Temes i etiquetes

6 comentaris a “prou”

  1. Josep Roma

    Si veiem escrit “—Vols més vi? —Prou!”, no sabrem doncs si aquest “prou” vol dir “Sí, i tant!” o “No me’n posis més, gràcies”. Parlant sí que veurem quin dels prous és pel to en què es diran l’un o l’altre.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

no tenir prou manshaver vist prou (una cosa)