Definició
En sentit figurat, decidir-se resoludament a fer alguna cosa.
Quan la Rosa s’arromanga (o bé s’hi arromanga), és imparable.
Si vols aprovar el curs, t’hi hauràs d’arromangar.
També: arremangar-se
Etimologia
En sentit literal, arromangar-se és ‘tirar amunt, doblegant-les, les mànigues, les faldilles, els pantalons’, és una variant d’arremangar i ve de mànega o màniga, del llatí manica, ‘màniga de vestit’.
Usos
Els que es dediquen a corregir originals o traduccions, i són bons professionals, acaben desenvolupant un sisè sentit: arromangar-se. Quan revisem un text que ha escrit o ha traduït una altra persona, si hi trobem formes peculiars, d’entrada ens posem alerta. Si veiem que les formes peculiars —com ara girs rebuscats o lèxic refistolat— són bones i mantenen una coherència en tot el text, el nostre sisè sentit ens diu que endavant, que qui firma aquella peça sap el que fa. Hi corregirem alguna possible badada i acabarem d’arreglar la puntuació si cal.
Magí Camps, Parla’m amb estil (Vic: Eumo, 2020), pàg. 61
En canvi, si al costat d’un gir rebuscat hi trobem una frase incoherent o una paraula que es fa servir amb un sentit inadequat, llavors sabem que l’autor no en sap prou i hi podem entrar amb tota l’artilleria: ens arromanguem i corregim el text amb tots els ets i uts.
Tema de la setmana
Magí Camps s’ha arromangat i ha publicat a Eumo Parla’m amb estil, un conjunt de reflexions sobre l’estil i la llengua que resulta altament útil i suggeridor. Aquesta setmana en veurem alguns mots i passatges, amb fragments triats als escreixos perquè en pugueu fer un bon tast abans de firar-vos-el a la llibreria que tingueu més a la vora.