—Compte amb el conte dels comptes del comte!
—Per què?
—Des que l’hi vaig llegir, la meva filla té malsons.
—Maleïts autors moderns!

Els mots conte, comte i compte tenen una pronúncia bastant similar i solen causar confusions a l’hora d’escriure’ls. Segons el significat, cal distingir les tres grafies:

1. 1. Conte, del verb contar, és sinònim de rondalla: L’àvia m’explicava contes de dracs en sortir de l’escola.
2. 2. Comte és el títol nobiliari: L’imaginari popular diu que el comte Arnau vivia al castell de Mataplana.
3. 3. Compte, acció de comptar, càlcul d’una quantitat: He perdut el compte dels cops que li he dit que calli; un compte corrent. També és habitual com a interjecció, per dir ‘alerta’: Compte, no caiguis!

 
Cal recordar que l’escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d’una consonant. S’escriu m en els casos següents:

1. En general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també en certs mots que presenten el grup gràfic mp davant de t o c: assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temptar. En aquests casos la p és muda.

2. En general, davant f: amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà, etc.

3. En els mots empremta, femta, gimcana, impremta, premsa, somriure, tramvia, triumvir, zumzeig, etc.

4. En el prefix circum-: circumdant, circumferència, circumloqui, circumspecte, circumstància, circumval·lació, etc.

101 dubtes del català resolts per l’Optimot (Barcelona: Rosa dels Vents, 2021), textos de Pau Clua i il·lustracions de Jorge Penny, pàg. 192-193