Definició
Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al marquès i superior al vescomte; senyor feudal amb jurisdicció sobre un comtat.
Eren els hereus del comte d’Urgell.
Etimologia
Del llatí comes, -itis, ‘company, acompanyant del sobirà’.
Usos
Fa una estona, a Gandesa, m’havia trobat l’alcalde de Prat de Comte. «De quin comte parlem?» «En principi de Ramon Berenguer IV, però molts sostenen que hauria de ser “compte” perquè en aquest lloc hi havia hagut una mena de peatge a l’edat mitjana.»
Manuel Cuyàs, Enamorats de l’Audrey Hepburn. Notes de cada dia (Barcelona: Proa, 2015), pàg. 158Quan van a veure un derbi esportiu, pocs afeccionats coneixen que el terme prové d’Edward Stanley, dotzè comte de Derby, que va organitzar unes famoses curses de cavalls al segle XVIII.
Josep E.-Baños, «Els epònims de la ciència» (Avui, 15 de novembre del 2003)
Tema de la setmana
Mots que trobem a 101 dubtes del català resolts per l’Optimot (Rosa dels Vents, 2021)