Definició
(col·loquial) Dormir.
Durant les festes hi ha tant de xivarri al carrer que no podem clapar en tota la nit.
Etimologia
Probablement de clapa (d’origen incert, probablement de creació expressiva onomatopeica), a partir de la combinació de l’aspecte onomatopeic de soroll (roncs) amb el d’estar convertit en un soc, en una pedra.
Usos
Vista la natural predisposició de ses senyories a clapar mentre el Molt Honorable llegeix les vint-i-tres pàgines que li han escrit, potser s’imposa un canvi radical en el debat de la Comunitat. D’entrada, el Molt Honorable pot prescindir dels apunts i s’estalviarà haver de pagar, a preu d’or, el sermó de sempre. Després s’ha d’aplicar a memoritzar mitja dotzena de cançons de bressol. En català (variant balear) o en castellà, naturalment.
Llorenç Capellà, «Cançons de bressol» (Diari de Balears, 1 d’octubre del 2006)Astròleg: ¡Com quedaria curt aquell Endimió
més dormilega que un liró
que no li treien la galvana
les magarrufes de Diana!
Crec que la Vosta Majestat
fins el mateix Morfeu deixaria eclipsat.Basileu: Per més que piquis i repiquis
i que la troca m’emboliquis,
ja pots xiular que no beuré.Astròleg: Un clapar de profundis us farà tant de bé…
Basileu: Deixa-ho estar, no m’ho compliquis,
Joan Sales, En Tirant lo Blanc a Grècia (Barcelona: Club Editor, 1972)
¡ves què m’expliques de Morfeu!
M’estimo més passar tota la nit en peu.
I ara me n’adono, ¿què hi fas, al gineceu?
Aquesta setmana
Dormim