Ja he descobert, doncs, que puc sobreviure dormint poc i rendint molt. Però també he confirmat que això no és vida. Lluny de renegar del dormilega que porto a dins, l’enyoro. Si em fico al llit sis hores abans que soni el despertador i he de triar entre el sexe i el primer son, m’adormo abans d’haver pres cap decisió.

Carles Capdevila, «Sóc dormilega» (Avui, 26 de juliol del 2006)

Qui no s’hauria sentit endut a fer-te feliç, fill? Demanaves les coses, ni te n’adonaves, amb un to d’exigència. Ah, i a penes has canviat. El cabell se t’ha esclarissat un pensament, potser no ets tan dormilega, i no tens aquella gana que donava bo de servir-te un plat.

Maria Aurèlia Capmany, Tu i l’hipòcrita (Palma: Moll, 1960), pàg. 72