embolicar la troca

Definició

Complicar les coses.
   També s’usa amb els verbs embullar i enredar.

A mesura que passa el temps s’embolica la troca, ho hem de resoldre ben aviat.

Li agrada molt d’embullar la troca; on és ell sempre hi ha raons.

Etimologia

troca, ‘madeixa’ — Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-.

Usos

  • És més, crec que ens agrada dir mentides. A mi, molt. Dir mentides és com dolç, un núvol de sucre esponjat de la fira. I a més, despista molt. Al meu advocat, sobretot. Ens posàvem davant una ampolla de JB, que ell treia del seu maletí, i mentre la buidàvem, jo li deia mentides, i ell se les creia, bevíem a morro, i les apuntava a la llibreta de notes, i després les va defensar al judici on em van condemnar, no em feien fàstic les seues baves. Mentir és molt sa si un es vol morir. És una xalada veure la cara de la gent que escolta un mentider. La gent menteix molt. Als altres i a si mateixos. Si prens les pastilles que em donen a mi, tal vegada et costa més inventar, però encara hi ha possibilitats d’embolicar la troca. Les falòrnies són polides, fins i tot la paraula fa goig. Les biografies falses són les millors. La veritat fa oi.

    Esperança Camps, Eclipsi (Alzira: Bromera, 2007)
  • —Tres en una tarda —diu ella, falsament planyent-se—. Em matareu. —Es gira, es deixen caure per terra.
       —Mira que t’agrada, eh! —diu ell, i s’aturen de tant en tant per parar l’orella.
       —Afanya’t. En Carles tornarà en qualsevol moment.
       En acabat, l’Andreu s’hi pensa. ‘Li conto els propòsits de la Lourdes? Ja s’ho faran, val més no embolicar més la troca. Es corda, s’allisa els cabells i se’n va. La Marta es torna a dutxar, es posa el vestit jaqueta de lli de color de mel, agafa el cotxe fins al pàrquing del despatx i entra quan la reunió tot just comença.

    Miquel de Palol, «Cinta canònica quadrangular a 8 amb 2 corredors dobles interiors i 4 de simples externs, dels quals 3 naturals i l’últim contrari», dins Contes en forma de L (Palma: Moll, 2004)

Tema de la setmana

Aquesta setmana el subscriptor proposa i RodaMots disposa. La frase feta d’avui és un suggeriment de Montserrat Margarit, d’Olesa de Montserrat. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

estar tot el peix venuttocar allò que no sona