Definició
Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que es dona com si fos incontrovertible, decisiva, segura.
Tot això que diuen són falòrnies: no en facis cas.
Mira, no em vinguis amb falòrnies, que et conec!
Normalment s’usa en plural. En català occidental també en diuen falòries.
Etimologia
Probablement emparentat amb l’alt italià faloja, ‘fogueró festiu’, i el sard logudorès falordia, ‘banquet’, potser prové del grec flogÃa, ‘flames’, amb influx del llatà fallere, ‘enganyar’.
Usos
—Un oncle valencià del meu amic Arnulf de Viladomat afirmava que, havent sojornat a Pernambuco un dijous sant, contemplà la guarició multitudinà ria d’uns negres atacats per la malà ria, la qual cosa no seria particularment interessant si no hagués intervingut, a instà ncies del curandero oficial, la virtut curativa de l’esmentada «avutarda gèminis». Naturalment, com vós comprendreu, no crec en aquestes falòrnies i em proposo, des d’ara, contradir cientÃficament tot allò que sigui simplement fantà stic.
Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 1983 [1960]), pà g. 19Kosmas, en sentir això, tremolant d’ira, alçà vivament el cap i exclamà , indignat:
Joan Perucho, Les aventures del cavaller Kosmas (Barcelona: Planeta, 1981)
  —Heus acà una gran heretgia revoltant, pueril impostura que sospito d’on ve i qui l’ha escrita. Rebutgem vigorosament aquestes falòrnies herètiques, car no és possible que Licinià , a qui conec molt bé, hagi rebut aquesta carta, per altra banda detestablement redactada.
Tema de la setmana
En record de Joan Perucho (1920-2003)