Definició
Divinitat grega dels somnis. És un dels mil fills d’Hýpnos (el Son).
Etimologia
«El seu nom (derivat de la paraula grega que significa ‘forma’) indica la seva funció: és l’encarregat d’adoptar la forma dels éssers humans i mostrar-se a les persones adormides mentre somien. Com la majoria de les divinitats del son i els somnis, Morfeu és alat. Posseeix unes ales grosses i ràpides, que es mouen sense fer soroll i el transporten en un instant als confins de la Terra.» —Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana (Barcelona: Edicions de 1984, 2008).
Usos
Després de caminar dues hores per un desert, sempre tenint l’Óssa menor davant del nas i la major a la dreta, vaig arribar quan el batalló ja s’havia donat «a les delícies de Morfeu» que altres anomenen catres. A la plaça del poble, fosca i solitària, vaig trobar un capità i un tinent, únics desperts en tot Esterqüel; no s’arribava a treure l’entrellat de si rondaven alguna mossa o algun celler i és per ells que vaig saber que l’endemà a punta de dia ens en havíem d’anar tots a Castell de Cabra.
, Cartes de la guerra (Barcelona: Club Editor, 2003), pàg. 147la gent que jo busque
Òscar Briz, «La gent que jo busque», al disc Quart creixent (2007)
és per tot arreu
encara que dorma
el somni de Morfeu
incuba l’esclat
en una llavor
que ha de germinar
quan se li done calor
Tema de la setmana
Mitologia grega i romana