Definició
Àpat de molts.
Etimologia
De barriscar, que és ‘comprar o vendre (una mercaderia) sense pesar, sense comptar o sense mesurar’, del llatí vĕrrere, ‘escombrar’, que degué donar un antic barrer (conservat en castellà i portuguès), per tal com el sufix -iscar indica accions realitzades lleugerament: endormiscar, ploviscar, neviscar.
Usos
Després de la missa, anirem tots plegats al tast del vi, que és al mateix lloc on es celebra a la tarda la subhasta. Recordeu que, encara que us ofereixin molts vins, un tast no és una barriscada de borratxos. Si no hi esteu acostumats i no coneixeu la tècnica, sigueu prudents i cautes.
Nèstor Luján, Les Tres Glorioses (Barcelona: La Campana, 1992)Em rellevava [com a Escriptor del Mes] l’estimadíssima Montserrat Roig i vam seure en una taula rodona, al menjador de l’esmentada Casa dels Canonges, deu o dotze persones. Jo tenia a la meva esquerra el President i ell, la Montserrat Roig. Cal que en doni compte no pas com un acte oficialment encarcarat, sinó com una autèntica barriscada d’amics i hi vam xalar de debò, explicant-nos facècies i interioritats inherents a la tasca de presentar-se cada dia —sovint diverses vegades— a públics diferents i a explicar-los els mil i un aspectes de la creació literària. Servo d’aquest àpat un record inesborrable. Poc hauria pogut pensar que aquella jovial Montserrat amb la qual plaguejàvem moriria al cap de dos anys.
Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 4 (Barcelona: Pòrtic, 1996), pàg. 269
Tema de la setmana
Noms d’àpats
A casa (Matadepera), una cosa “de barriscada” era una cosa feta d’esgarrapada i sense mirar prim, o bé de poca qualitat. No sé si en teniu constància en algun altre lloc.