facècia f

Definició

1  Acudit graciós.

2  Allò que hom diu o fa per divertir o fer riure.

Etimologia

Del llatí facētia, ‘broma, dita graciosa’, derivat de facētus, ‘elegant, graciós’.

Usos

  • Em va dir que el meu nomenament de tinent era insuficient i que havia pensat atorgar-me el grau següent. Gairebé el vaig interrompre i li vaig dir, somrient:
       —Capità per mèrits contrets davant la pissarra!
       José del Barrio mai no havia tingut cap vena humorística i es va revoltar agressivament contra la meva facècia.

    Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 1 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 393
  • El director espiritual era home baixet, grassó, de cara riolera, propens a la rialla i a la xerrameca. Contava moltes facècies com a fets històrics, però llengües falagueres deien que en gran part eren invencions de la seva fèrtil imaginació.

    Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 64

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

trespolfer a mans