rioler -a adj

Definició

Propens a riure, que riu fàcilment; rialler.

El meu amic era un vell rioler, sempre en tenia una per contar.

Etimologia

De riure, del llatí ridere.

Usos

  • Record, o m’ho contaren, que aquell matí de primavera li vaig demanar que es casàs amb mi i ella, riolera, em menjà a besades. Ma mare, que estava enterada del fracàs conjugal de la seva amiga, em digué passats els anys que dona Marieta no hauria perdut gaire amb el canvi de marit. El cas és que rebutjant les besades vaig córrer a cercar una ombrel·la de seda roja per obsequiar la núvia. Per no defraudar-me, ella féu com si acceptàs l’obsequi i partí amb l’ombrel·la oberta pel carrer assolellat.

    Llorenç Villalonga, Falses memòries (Barcelona: Club Editor, 1967), pàg. 20
  • —Vostè és un bevedor recalcitrant de cafè.
       —En efecte. Ho confesso. El cafè m’agrada amb deliri.
       —Quants cafès pren al dia?
       —Depèn. Quatre o cinc com a mínim.
       —Prengui cafè, però sense cafeïna. Veig que somriu.
       —No senyor. És que la meva cara sol ésser riolera.
       —Bé. S’equivocaria si pensés que aquestes coses es poden prendre en broma. La salut és una cosa seriosa i importantíssima.

    Josep Pla, «El mal moment», dins Humor, candor… (Barcelona: Destino: 1973), pàg. 416

Tema de la setmana

mots riolers o relacionats amb el riure

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

de per riureenaiguar-se-li els ulls