xerrameca f

Definició

Fet de parlar sense substància.

Estava tipa de sentir tanta xerrameca i va abandonar l’hemicicle.

Etimologia

De xerra (d’origen expressiu) i meca, és a dir ‘xerra estantissa, vana’.

Usos

  • L’amor físic és l’origen i el resum de tots els altres amors. Com els diners, no sembla important fins que manca. L’encaix dels cossos pertany al país de l’amor, que és un país de silencis i d’escalfor; l’encaix de les intel·ligències pertany al país de l’amistat, que és un país de xerrameca, i entre una dona i un home no és impossible però és poc probable.

    Enric Vila, El nostre heroi Josep Pla (Barcelona: A Contravent, 2009), pàg. 102
  • La llibertat, en una plaça —en l’àgora, en el fòrum—, és, simplement, la llibertat de xerrar. Quan els homes del Mediterrani parlen de llibertat, no volen referir-se a res més. L’home del Mediterrani porta una cotorra política dintre seu. És una cotorra política, a seques. Afeccionats a xerrar, viciosos de la xerrameca, admirem els genis de l’especialitat. Per això el Mediterrani és, essencialment, una pedrera fèrtil de tribuns: tribuns de la plebs, en uns casos, o tribuns de la tirania, en d’altres. Però sempre tribuns: oradors, xerraires, xarlatans.

    Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964)

Tema de la setmana

Garlaires de mena

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

garlarverba