verba f

Definició

1  Paraula, acció de parlar.

Quan ell agafa la verba, ja no pot parlar ningú més.

Feia una pausa i reprenia la verba.

2  Dita burlesca, jocosa; acció de dir mots jocosos o plasenteries.

Ho ha dit per verba; no li feu gaire cas.

Etimologia

Del llatí verba, plural de verbum, ‘paraula’.

Usos

  • Li agradava discursejar i escoltar-se, sentir la facilitat amb què li brollaven les paraules a la boca, constatar el seu poder de seducció o persuasió. Així és que, ben aviat, el xiquet jueu prengué consciència de com d’important era en la vida tenir una verba com la seua.

    , Crim de Germania (Alzira: Bromera, 2005 [1980]), pàg. 34
  • Però de quan parlem no eren solament els negociants que tenien la verba exuberant. La hi tenia tothom. La gent disposava del lleure, o si no se’n prenia, fossin migdies, vesprades parant la fresca, mercats i festes, i de llocs on reunir-se com cafès, safareigs, carrers i places per fer-la petar sense pressures.

    Joaquim Armengol, presentació de Quincalla, de Víctor Català (Barcelona: Edicions 62, 2005), pàg. 12

Tema de la setmana

La paraula i parlar

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

xerramecamotar