El rètol diu que li diuen Font dels Vint-i-Cinc Dolls. A la vora hi ha un plàtan imponent, solitari. De la mateixa alçada i lleva, un altre s’eleva per damunt de la coberta del llavador, a la banda del Jardí del Bes. I no són els únics. La de Bellús brolla per tots els canons i l’ampla boca, aigua que, tot i els sis quilòmetres que ha hagut de recórrer des del naixement, a prop de l’Estret de les Aigües, tocant a la Cova Negra, hi raja fresca.

Toni Cucarella, «Una albereda de plataners d’ombra» (El Temps, 11 de juliol del 2006)

I en aquell moment va sonar un tret. En Martí no va poder deduir amb exactitud qui els havia disparat, però sí va que va notar de seguida que el van tocar al muscle dret. Va sentir la sang brollant i el dolor intens produït, possiblement, perquè la bala li havia fracturat la clavícula. Emboirat, va tenir temps de veure com els soldats se’ls abraonaven, i va témer veritablement per la seva vida.

Toni Soler, L’última carta de Companys (Barcelona: Columna, 2009)