abraonar-se v

Definició

Llançar-se contra algú.

S’abraonaren sobre en Sala-i-Martín per prendre-li la carta que li havia enviat Obama.

Etimologia

De braó, i aquest del fràncic brado, ‘part carnosa del cos; pernil’; de l’aplicació a les parts vigoroses del braç i la cama de l’home i d’alguns animals, passà a significar ‘força física’ i ‘valor’.

Usos

  • Mugnone [el director de l’orquestra del Liceu], enrabiat, nerviós, va ordenar a un tramoista: «Aixequeu el teló!». Quan va veure l’home que escombrava, no sé què li va passar; em sembla que va saltar per damunt dels nostres caps, perquè uns segons després el vam veure a l’escenari, cridant com un esperitat i disposat a abraonar-se sobre l’escombrador… Aquest, que no s’havia adonat de res, es va pensar que un boig li saltava al damunt i el va rebre a cops d’escombra… Imagini’s l’escena! Calgué separar-los.

    Pau Casals al llibre de Josep M. Corredor, Converses amb Pau Casals (records i opinions d’un músic) (Barcelona: Selecta, 1967), pàg. 69

Tema de la setmana

Anècdotes

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

baladrejarferralla