Definició
Cridar esvalotant.
Els dissabtes a la nit els passava a la taverna cantant i baladrejant.
Etimologia
De l’antic baladrar, del llatí balatrare, relacionat amb el llatí familiar balatro, -onis, ‘xerraire’.
Usos
Una temporada, el director de l’orquestra del Liceu era Mugnone, un antic mestre de Toscanini. Si no ho recordo malament, assajàvem Lohengrin. El teló tapava l’escenari, i, sense que nosaltres ho sabéssim, entre bastidors hi havia un bon home que escombrava tot xiulant. Mugnone, davant la persistència d’aquell soroll estrany, cridava i baladrejava: «Silenzio, corpo di Bacco!». Malgrat els seus crits, el soroll continuava com si res… [continua demà]
Pau Casals al llibre de Josep M. Corredor, Converses amb Pau Casals (records i opinions d’un músic) (Barcelona: Selecta, 1967), pàg. 69
Tema de la setmana
Anècdotes