encarcarat -ada adj

Definició

Rígid, mancat de flexibilitat, que no es pot doblegar ni torçar.

Té l’esquena encarcarada a causa del dolor.

També s’usa en sentit figurat: Quina prosa més encarcarada i feixuga que gasta! Va ser un acte oficial encarcarat i cerimoniós, amb les patums habituals.

 

Etimologia

Probablement del més antic (usat encara en algunes bandes) enarquerat i enarcat, derivat d’arc, en el sentit de ‘rígid, com un arc tens’, amb possible influx de mots de sentit semblant, per exemple encarcerar.

Usos

  • Una altra paraula del castellà que també esbiaixa els usos del català és tipus. Quan parlem dels tipus de les arts gràfiques, dels tipus d’interès, d’un tipus de delicte o dels tipus dels grups taxonòmics de la zoologia o la biologia, el mot català coincideix amb el castellà tipo. Oli en un llum.
       Però hi ha altres significats més corrents i d’ús general en què tipus, tot i que el DIEC en recull el sentit, em sembla massa encarcarat. Potser el que menys m’agrada és la formalitat del mot, amb aquest final en -us, propi de mots més cultes que patrimonials, que li pren tota espontaneïtat.

    Magí Camps, Parla’m amb estil (Vic: Eumo, 2020), pàg. 82
  • Hi ha altres solucions que, quan parlem, acostumen a sortir sense pensar-hi. Promoguem aquestes construccions i aconseguirem escriure d’una manera més fluïda, que també resultarà menys encarcarada.

    Magí Camps, Parla’m amb estil, pàg. 107

Tema de la setmana

Paraules i expressions tretes de Parla’m amb estil, de Magí Camps, per parlar i escriure ben desencarcarats!

Enllaços

Un comentari a “encarcarat -ada”

  1. Ferran-Lluís Naya i Alemany — Pego

    Ací Pego, a la Marina Alta, i fins a Beniarrés, diríem de forma generalitzada engarrotat (molt més que agarrotat). Però… A Pego, tenim un mot molt bonic i no sé si únic. Diem garsir: M’he alçat garsit (no sols és doblegat sinó també amb dificultats per a recuperar la forma). Les persones ens garsim, però les coses es garseixen: La pota de la cadira s’ha garsit tota. DNV: Deformar un cos torcent-lo o encorbant-lo, especialment per contracció a causa del pes. Garsar és prou general en valencià, però garsir especialitzat per a les persones, no sé si es diu fora de Pego.
    Al català principatí, hi ha l’adjectiu: guerxo. La vacil·lació x i s, es dona molt: sampar i enxampar. = agarrar. Com et sampe, et mate! Com t’enxampi, et mato! (No he sentit mai a Pego sampar per menjar…).

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

la puta d’oros!aviam