Definició
La forma aviam és el resultat d’un encreuament entre a veure i vejam (forma arcaica d’imperatiu del verb veure), interjeccions amb què s’expressa la curiositat de veure el que passarà, la temença que una cosa desitjada no tindrà lloc, que una cosa temuda s’esdevindrà, etc. (Optimot).
Aviam si ets capaç d’atrapar-me!
Aviam qui guanyarà la lliga, enguany.
Usos
Tanmateix, les quatre aglutinacions que esmento (aviam, deunidó, esclar, sisplau), i de segur que n’hi ha més, haurien de ser normatives, perquè ja no es tracta d’una pronúncia dialectal o de registre, sinó que són formes que no es poden explicar a partir del sintagma normatiu. Vejam.
Magí Camps, Parla’m amb estil (Vic: Eumo, 2020), pàg. 91
La forma aviam, equivalent a a veure o vejam, no respon a una variant dialectal, sinó que és una evolució similar als casos de manoi (de mira noi) o vostè (de vostra mercè). És a dir, de a veure no passem a aviam menjant-nos una lletra o estrafent la pronúncia. Hi ha tota una evolució que consolida aquesta forma, potser col·loquial, però ben estesa.
Tema de la setmana
Aviam si pensem, parlem i escrivim amb estil, gràcies a Parla’m amb estil, de Magí Camps, publicat per Eumo.
A Elna diem « Viam! » que també podem redoblar « Viam! Viam ! ». Ningú no diu « Aviam! » perquè ningú no diu « A veure! » (« A veure! » és una traducció literal del castellà « ¡A ver!»).
La forma menorquina d’aquesta aglutinació és “avam” o simplement “vam”.
He sentit i he dit “viam” i infantilitzat “miam”, que em fa pensar en el “mem” de Mallorca.