xalar v

Definició

Esbargir-se alegrement, passar-s’ho bé.

Després de treballar tot l’any com un escarràs, va aprofitar les vacances per xalar d’allò més.

Etimologia

D’origen incert; potser de l’italià scialare, ‘passar-s’ho bé, fer ostentació, malgastar’, potser derivat del llatí exhalare, ‘exhalar’, amb canvi semàntic al sentit de ‘deixar anar, fer ostentació, malversar’.

Usos

  • Home i gos es presten, mútuament, uns serveis. El gos ajuda el caçador, però el caçador diverteix enormement el gos. Està bé que un caçador faci els elogis naturals del seu gos —que solen ésser ditiràmbics—; però seria curiós d’escoltar els del gos pel seu caçador, sobretot quan troben un caçador entusiasta i infatigable. Els gossos deuen pensar:
       —Quin magnífic caçador! Corre com un boig, sense parar, i em mata les peces que jo no puc agafar… Quina manera de xalar!

    Josep Pla, «Sobre els gossos», Humor, candor… (Barcelona: Destino: 1973), pàg. 230
  • I és així com la senyora Altafulla li endegà el primer sermó sobre la bellesa. Però aquell dia la Mari Cruz havia encaixat amb ganes el monòleg, i per dintre xalava només de pensar en els diners que cobraria, tants, que mai no s’ho hauria imaginat. Amb ells podria viure sola, ningú no li’n demanaria comptes.

    Montserrat Roig, L’òpera quotidiana (Barcelona: Planeta, 1982)

Tema de la setmana

Miscel·lània

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

escarràspipella