Definició
Persona que es carrega molta feina, i la més pesada.
En una famÃlia de molts fills, sempre n’hi ha algun que acaba essent l’escarrà s i altres que no fan ni brot.
[pl  escarrassos]
Etimologia
D’escarrar, ‘arrencar certs fruits refregant-los (olives, gra del panÃs)’, d’origen incert, probablement del germà nic frà ncic skerran, skarran, ‘arrencar raspant’.
Usos
Els gossos d’en Pellini estaven absolutament renyits amb els rastres. Tenien el nas a la cua, com se sol dir. Ell prou era un excel·lent pedagog. Els ensinistrava a fer habilitats increïbles. Portaven a la boca els ous de gallina sense esclafar-los; collien de terra monedes de dos rals; li anaven a cercar la petaca oblidada, el mocador de butxaca, el cabàs del berenar, encara que fos a la fi del món; li llevaven el barret, les sabates i els mitjons; li pujaven al llit tota la roba que escampava per les cadires en despullar-se; i li servien de mosso, de cambrer, de ragatxo i escarrà s: tot això prou; però tractant-se d’aquelles perdius, d’aquelles llebres, d’aquells conills i d’aquelles becades inassolibles, els desenganys els havien tornat escèptics. Tot el que més, feien la comèdia d’entusiasmar-se un poc de seguida d’esclatar l’escopetada, per quedar com cal als ulls de l’amo. Ell se me’n queixava sovint, de tal comportament; i jo, posant-me de part dels gossos, solia respondre-li:
Prudenci Bertrana, El meu amic Pellini i altres contes (Barcelona: Editorial Catalana, 1923)
   —Desenganyeu-vos, Pellini: un gos no pot pas ésser una enciclopèdia.
Tema de la setmana
Miscel·là nia