Hi ha rituals millors i molt més plaents, però aquest, per a ella, ha pres una dimensió de cosa sagrada. Suca les torrades amb mantega i melmelada dolça. La de taronja no li agrada, només se la menja ell. Per què li agraden les coses amargants? I els àcids, com els cogombrets en vinagre que la fan plorar? El pa és molt més bo amb mantega i melmelada de gerds que amb qualsevol altra cosa. De vegades, si no hi ha melmelada dolça, és a dir, de gerds o maduixa o pruna, s’hi posa oli i mel, però mai melmelada de taronja. El cafè i aquestes llesques són el seu esmorzar.

Alba Dedeu, «La carnissera», dins Gats al parc (Barcelona: Proa, 2011)

Ell mateix es preparava el desdejuni. Solia llevar-se amb gana i es feia un bon esmorzar: una tassa de cafè amb llet, cinc torrades amb mantega i melmelada, i un suc de taronja natural, ja que, natural de la Ribera, odiava els sucs enllaunats. Aquell dia, però, no tingué temps de cruspir-se’l.

Ferran Torrent, Societat limitada (Alzira: Bromera, 2002)