codony m

Definició

Fruit del codonyer, arbre o arbust de la família de les rosàcies (Cydonia oblonga), de fulles caduques, de flors de color de rosa clar, i de fruits globosos o piriformes, grossos i aromàtics. És un arbre originari de l’Àsia occidental (Iran, Turquestan).

Amb el codony es fa el codonyat, una confitura sòlida i que es talla a trossos amb un ganivet.

Etimologia

Del llatí vulgar cotoneum, alteració del grec kydónion, mateix significat, pròpiament kydónion melon o ‘pomes de Kydon’, port cretenc (actualment Khanià) d’on procedien els millors codonys.

Usos

  • Hi ha receptes més antigues en què el codony apareix cuinat com a acompanyament de les carns. Així, per exemple, el cèlebre gourmet del segle I dC Caelius Apicius (o Apici) recomana en De re coquinaria, el llibre de cuina més antic que es coneix, els codonys bullits i presentats amb mel com a guarnició de la carn de caça. Això no ens hauria d’estranyar, ja que la cuina romana, com la xinesa i la medieval i renaixentista europea, solia presentar els plats dolços com els principals del banquet, sense esperar al final per a assaborir-los com a postres.

    Daniel Climent, «El codony. La fruita de la tardor», dins Herbari. Viure amb les plantes (València: Universitat de València, 2012), pàg. 203
  • Desprenen una aroma tan agradable que fins fa poc temps existia el costum de col·locar codonys entre la roba neta d’armaris i baguls perquè comunicara la seua fragància a la roba de llit i a la de vestir. És possible que a aquesta fragància tan subtil com persistent es dega l’antiga consideració del codony com a símbol eròtic equiparable a la murta i a les roses, tal i com figura en un cant coral grec (del 600 aC) on el poeta Estesícor lloa les noces de Menelau i la bella reina Helena: «Molts codonys llançaven | dintre del carro del sobirà | i molts brots de murta, | corones de roses, | i garlandes trenades de violetes».

    Daniel Climent, «El codony. La fruita de la tardor», pàg. 200

Tema de la setmana

Arbres i fruits del nostre paisatge trets del llibre Herbari, publicat per la Universitat de València. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

baladretàpera