tàpera f

Definició

Poncella de la taperera, apreciada com a condiment. La taperera és una mata de la família de les caparàcies (Capparis spinosa), de flors blanques i fruits en baia, que es fa en parets i roques.

Un cop adobades en vinagre, les tàperes són comestibles i s’empren com a aperitiu i com a condiment.

La dita «l’any de les tàperes» significa un temps molt passat i imprecís.

En valencià meridional en diuen tàpenes. Vegeu-ne imatges aquí.

Etimologia

Del llatí capparis, i aquest, del grec kápparis, mateix significat, amb canvi de la consonant inicial per probable influx de mots amb t, sobretot tàpia, pel fet que la taperera sol créixer en parets o tàpies.

Usos

  • Actualment és un dels recursos més preuats en algunes de les illes Eòliques i concretament en la de Pantelleria (província de Trapani), illa de 83 quilòmetres quadrats situada a 100 km de la costa de Sicília, on, junt amb la vinya i les figueres, és un dels cultius principals d’aquelles resseques terres. A l’illa de Pantelleria —que segons els experts és l’Ogígia descrita per Homer, la qual emparà els amors de Calipso i Ulisses— les tapereres formen el complement més important del paisatge vegetal de l’illa. No sabem si aquest fet de la història homèrica té a veure alguna cosa amb les virtuts afrodisíaques que els antics han donat a les tàperes. Els camps de l’illa s’acaronen en terrasses de pedra seca on creixen les tapereres, i aquest fet amaga als ulls dels visitants l’extremada aridesa d’aquells sòls volcànics.

    Ferran Zurriaga, «La taperera. La planta imprecisa», dins Herbari. Viure amb les plantes (València: Universitat de València, 2012), pàg. 262
  • Cultivada, formant algunes mates aïllades, la podem trobar a les terres valencianes principalment, vorejant camps de garroferes, ametllers o oliveres. No tots els llauradors la cultiven; cultivar-la sembla que forma part d’una tradició familiar. Al mateix poble podem trobar llars on la tàpera forma part del calendari anual de les amanides i altres llars on desconeixen totes les seues virtuts.

    Ferran Zurriaga, «La taperera. La planta imprecisa», pàg. 259

Tema de la setmana

Arbres i arbustos trets de la monografia Herbari. Viure amb les plantes, publicada per la revista Mètode de difusió de la investigació. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “tàpera”

  1. juanchich marcel — Reiners (Vallespir)

    El vint de juny del 2008, amb la senyora AM CAUWET i et el senyor JJ AMIGO vam trobar al SSW de Banyuls de la Marenda alguns peus de CAPPARIS spinosa, la tàpera, florits a 4 km del poble, que segurament havien estat conreats.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

codonyantany