Definició
Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc.
A l’entrada de la botiga hi havia un sac ben ple de llaminadures.
Aquest nen només menja que llaminadures i després no vol dinar.
També: llamí
Etimologia
Derivat de l’antic llaminar, ‘llepar les femelles els seus fills, sobretot en el bestiar de pasturatge’, probablement d’un llatí vulgar hispànic lambinare, ‘llepar insistentment’, format sobre el llatí lambere, ‘llepar’. Altres mots de la mateixa família són llamenc, enllaminir i llaminer.
Usos
Fa temps que no consulto l’Amades però estic segur que en algun lloc deu dir que la tradició de regalar llaminadures als fillols per Pasqua té una edat màxima a partir de la qual aquests són considerats ja adults i, per tant, el ritual es pot donar per acomplert. (O potser no, vés a saber. Diuen els que hi entenen que quan li convenia per arrodonir les seves teories el mestre Amades feia entrar el clau per la cabota i es quedava tan ample).
Joan Josep Isern, «La mona del padrí» (blog Totxanes, totxos i maons, 16 d’abril del 2006)Si hagués nascut dona, per bé o per mal,
Joan Manuel Serrat, «Si hagués nascut dona», al disc Mô (2006)
subtilment hauria estat alliçonada
amb nines, cuinetes, agulla i didal.
Eines en miniatura
per a una obscura
vida futura.
Verins embolicats
amb llaminadures.
Tema de la setmana
Productes de les fires de sant Ponç, que és aquest diumenge