Definició
1Â Â Enllepolir, atreure molt.
Les llaminadures enllamineixen els llaminers de mena.
2  Atreure amb l’al·licient d’una cosa dolça, agradable, afalagadora, etc.
L’enllaminiren amb falses promeses.
Etimologia
De llamà (llaminadura), mot de creació moderna, derivació regressiva de llaminer, llaminadura, sorgida probablement d’una personificació de la llamineria, ‘Sant LlemÃ, patró imaginari dels llaminers’, documentada a la primeria del segle XIX.
Usos
De camà visità rem una tia de la meva mare, que havia viscut tota la vida en un poble del Comenge, a l’entrada de la Vall d’Aran, i que a penes sabia parlar altra llengua que el gascó (d’acà ve el meu segon cognom de Vinhaus, que els francesos escriuen bà rbarament Vigneaux): amb el temps vaig conversar amb ella en aquesta llengua. L’estada als Pirineus m’enllaminia, i com que acabava d’escriure el meu treball primerenc sobre el tolosenc Bertran del Falgar, vaig fer el propòsit d’aprendre l’aranès, que és un dialecte del gascó.
Joan Coromines, carta a Josep Pla (12.06.61), Epistolari i Josep Pla (Barcelona: Destino, 2001), pà g. 38
Tema de la setmana
Joan Coromines (1905-1997)