Avui és la nit de Nadal i jo soc un home sense llar. Surto a fer un tomb, no gaire lluny de casa. De fet, vaig només fins a la Travessera. No fa pas gaire fred però vaig ben abrigat. El pare, pobret, sempre em deia que jo anava massa prim de roba. I encara hi vaig. Però avui vaig abrigat, perquè anar abrigat fa nit de Nadal.

Albert Jané, 24 de desembre de 2006, Del «Quadern de Barcelona» (8) (2006) (Barcelona: Llengua Nacional, 2014)

Ben aviat el dugueren al Seminari, i ell va quedar-hi molt conformat, amb la il·lusió que li ensenyarien de tocar piano. I va ser vera. Era ben menut i ja sorprenia els superiors. Tots estaven embambats amb ell i l’omplien d’atencions, perquè era una mica prim de salut. Capficat amb l’estudi, quasi sense adonar-se’n hagué de cantar missa. I va ésser després, enfrontat amb les realitats, amb el món, la seva bellesa i els seus quefers, que va saber que havia nascut artista, no sacerdot.

Antònia Vicens, 39° a l’ombra (Palma: Lleonard Muntaner, 2019 [1968])