calé m

Definició

[pl., calés]  (col·loq)  Diner.

Etimologia

De la llengua gitana o caló caló, ‘negre, fosc’, aplicat a la moneda de coure, en oposició a la moneda de plata, dita parnó, ‘blanc’, d’on el castellà parné, ‘diner’.

Usos

  • Jo penso que per a una persona estudiar és elemental i bàsic. L’atur no ha de preocupar. Hi ha una cosa dintre teu, que és l’ànima, que et demana a crits que l’has de cultivar. Com més estudiïs, més et servirà a la llarga. El que passa és que ara la gent estudia per guanyar calés. Penso que això és un error.

    Pepe Rubianes entrevistat per Júlia Baleytó i Noelia Cabús (Aniram [revista de l’IES Marina, la Llagosta], abril del 2001)
  • S’hi acostà la Carme, voleu aquesta crema nova que ha sortit, m’han dit que treu el greix molt de pressa, ai, filla, ho he provat tot, digué la Dolors, no faig més que gastar-hi calés.

    Montserrat Roig, El temps de les cireres (1976)

Aquesta quinzena

Monedes i diners

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

soumenuts