Els vilatans i les vilatanes es coneixien tots entre ells, i els marxandos i les marxandes, per bé que venien de fora, també ja coneixien tot el poble: en resum, al final tothom coneixia a tothom, i de feia anys. De manera que les tres dones que intentaven obrir-se pas entre la gentada, mai vistes al mercat fins en aquell dia, constituïen un al·licient de primer ordre per a locals i externs, que no dubtaven a repassar-les i examinar-les de prim compte, sense dissimular gens ni mica.

Sebastià Alzamora, Miracle a Llucmajor (Barcelona: Proa, 2010), pàg. 46

Finalment, voldria subratllar el bon treball de la Comissió de Lexicografia de l’IEC i del TERMCAT, que prenen decisions després d’analitzar de prim compte els informes exhaustius basats en una àmplia bibliografia, la comparació amb altres llengües i les consultes als especialistes de l’àrea temàtica respectiva. No hi ha decisions a la lleugera, irreflexives o precipitades, en puc donar fe. Ara bé: la feina lexicogràfica sol ser desagraïda; ja ho deia un diccionarista francès: «Tots els autors poden aspirar a l’elogi; els lexicògrafs no poden aspirar més que a alliberar-se dels retrets». Amb aquesta aspiració ja ens conformem.

Joan Veny, «Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic», dins Espais terminològics 2009: terminologia i variació geolingüística. Actes de la jornada del 12 de novembre de 2009 (Vic/Barcelona: Eumo/Termcat, 2010)