Definició
Cantar una cançó, una melodia, etc., sense dir-ne les paraules.
Taral·larejava la «Bella ciao» mentre anava cap a la feina.
També: taral·lejar
Etimologia
De taral·larà, expressió que evoca una cançó sense dir-ne les paraules, de taral·la, ‘tonada que es canta taral·larejant’, d’origen onomatopeic i expressiu d’un cantusseig sense lletra, despreocupat.
Usos
Al documental hi ha moments molt emotius i durs, com ara quan en Solé Tura sent, de fons, la melodia de «La internacional» i, sense saber ben bé de què es tracta, comença a taral·larejar-la. O també quan la mare de l’Albert explica que Solé Tura se li va declarar a França prometent-li que farien junts la revolució i petits revolucionaris.
Mar Jiménez, «Conservar la memòria» (Avui, 20 de gener del 2008)Penso que la relació entre el so i la persona està mediatitzada pel tipus de lligam físic que hi ha entre l’un i l’altra. Fem l’experiment: posem una peça en el reproductor de CD i la cantussegem simultàniament, en un moment determinat abaixem el volum a zero i continuem taral·lejant-la, i tornem a posar el so un parell de minuts més tard. El més probable és que no ens trobem, el CD i nosaltres, en el mateix punt de l’obra.
Guillem Calaforra, So i silenci. Assaigs sobre música (Barcelona: Riurau, 2010), pàg. 126
Tema de la setmana
Verbs formats amb el sufix -ejar