Definició
1 Un gos o altra bèstia, mostrar (les dents) com amenaçant de mossegar.
El gos se li va tirar a sobre reganyant les dents.
És encara un cadell, però ja reganya a tots els gossos que veu.
2 Mostrar d’estar enfadat, malcontent, amb paraules de reny, retrets, etc.
N’estem tips: tot el dia que reganya.
Etimologia
D’origen incert, segurament prové del llatí gannire, ‘grunyir, rondinar’, ‘grinyolar, lladrar (un gos)’, d’on derivà un llatí vulgar regannium, ‘regany, acció d’ensenyar les dents grunyint’, i d’aquí reganniare, ‘reganyar’.
Usos
A qui sempre reganya les dents, no l’empaiten amics ni parents.
Víctor Català (Caterina Albert), Quincalla (Barcelona: Edicions 62, 2005), pàg. 18A Xàtiva Sixta Santaclara i la seua filla Vicenta passaven la vida somicant a cals amos, Vicenta fent-se dona, amb més molles de carn ara que menjava a càrrec de la butxaca dels senyorets, ni que foren les sobres, i gràcies a tan bona alimentació les mamelles prengueren més forma i volum, per més que amb la cara de sa mare que tenia, cara de gos que reganya les dents, pocs pretendents havien de voler ballar-li els nanos, i damunt sense gaire dot ni aixovar, sense gaires fanecades, només les poques que conreava, més mal que bé, el cosí Nofret…
Toni Cucarella, Heretaràs la terra (València: Tres i Quatre, 2006), pàg. 99
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors reproduïts al llibre de RodaMots Els mots (t)robats. El d’avui és de Marcel Juanchich, de Ceret (Vallespir), que arran del mot ‘renyir’ (que també pot tenir el sentit de ‘reganyar les dents’) ens va comentar: «Quan un gos aixecava els morros i mostrava les dents, deien que renyagava els pinyols. I aleshores calia anar amb compte».
A casa sempre hem emprat “reganyar” amb una altra accepció.
Quan estàs cuinant, especialment fritures, i et passes amb la cocció, diem que ha quedat reganyat.
He cercat al Diccionari català-valencià-balear però no he trobat cap significat similar. El que més s’hi atraca és aquest:
6. tr. Fer decandir, produir consumpció (Eiv.). «Si segueix aquest sol així, tan fort, mos arreganyarà a tots».
Ja em direu si en trobeu més informació.
El recull Espigolant. Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll, de Francesc Riudavets, diu:
Reganyar o arreganyar. Salsir [=Dessecar, rostir excessivament; recremar]. Aquesta coca és massa cuita, està reganyada. «Una vegada blanquejats, els untaven a ses dues bandes, esquena i flor, amb oli de peix per evitar que en assecar-se quedessin arreganyats» (Joan Pons Moya, Feines i oficis d’ahir a la part de llevant, 1996).
A la comarca de la Safor diem mona reganyà o reganyada a la mona de Pasqua que porta sucre, canyella, panses i nous. Quin vincle pot tenir amb les definicions de “reganyar”?
A Elna, amb el verb reganyar, tenim l’expressió «reganyar els quinyols» que és una variant de «reganyar els pinyols» i que significa «reganyar les dents i també renyar asprament» (vegeu el DCVB a l’entrada ‘reganyar’ i també a l’entrada ‘quinyol‘).
Un quinyol és un tascó, un cuny per a estellar llenya. En aquesta expressió, els quinyols evoquen els ullals d’una fera.