—I vosaltres, què hi foteu, aquí? Au! Fora! A escampar la boira, darrere els altres! Fora! Estic fart de veure-us! A la merda, no vull ningu, fora, he dit!
   Els germans Baró s’aixequen i, tris-tras, cap al carrer, sense amoïnar-s’hi gaire. Per fi la taverna queda buida.

Josep Albanell, Ventada de morts (Barcelona: La Magrana, 1978), pàg. 30

   —Bon dia.
   La veu era desconeguda i fresca. Bon dia, bon dia, li vam respondre tots. Havia dit Bon dia amb la «a», com a TV3, com els forasters de Barcelona, i nosaltres dèiem Bon dia amb la «e», com nosaltres mateixos. I tris-tras, tris-tras, com si res, es va separar de sa mare per col·locar-se a la cua de la filera dels grans, darrere de les corpentes de tres galifardeus repetidors.

Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: La Magrana, 2011), pàg. 35