La dolçor del mig matí i el cansament per l’estona que fa que caminem conviden al parèntesi, a fer deu hores, que deien els pagesos d’abans.

Isidor Cònsul, Tractat de geografia (Barcelona: Empúries, 2008), pàg. 232

Com cada any per la sega, a casa Rossó d’Abella havien llogat una colla de segadors i lligadores. Un matí que segaven la feixa de blat de les Collades, després de fer deu hores, van començar a desafiar-se.
   —Ja us podeu escarrassar lligant, que no ens atrapareu —presumien els homes.
   —No crideu gaire, que encara us lligarem les cames —responien les dones, lligant gabells a tot drap, darrere d’ells.

Pep Coll, «El segador que feia despullar les dones», dins Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 1993)