Definició
1 Matèria o cosa bruta que taca alguna cosa, o cos estrany que torba la netedat, la puresa d’alguna cosa.
Un magatzem ple de brutÃcia. La brutÃcia d’aquell carreró feia fà stic. No es treu la brutÃcia de les ungles.
2 Paraula o acció bruta, indecent, ofensiva.
És un malparlat; no para de dir brutÃcies. Va cometre brutÃcies inexplicables.
Etimologia
Usos
No li havia importat mai el que els homes poguessin pensar, del que feia. I aguantava les seves mirades amb una fredor inalterable. Però quan eren les prostitutes, les que la sotjaven amb la mirada, una à nsia profunda s’instal·lava en el seu pit. S’hi sentia tan propera, aleshores, que li feia mal l’òrgan que no és real, que no existeix. Se sentia bruta, i maldava, inútilment, per esbrinar si era el seu cos o el seu cor el lloc de la seva brutÃcia.
Miquel Bezares, «Dòmino», dins Quan els avions cauen (Barcelona: Empúries, 2001), pà g. 26En comptes d’entristir-me, de la rà bia em posava a endreçar i de vegades parlava sola amb el nen, que em mirava des de terra. Farta, estic farta de les burilles, del menjar barat, d’aquest cel gris, d’aquestes parets. Farta de tanta merda. I continuava passant l’aspiradora, el fregall, la baieta; però encara que netegés sense parar, la brutÃcia seguia a tot arreu.
Najat El Hachmi, Dilluns ens estimaran (Barcelona: Edicions 62, 2021)
Tema de la setmana
Vaja, no farem dissabte fins dissabte, o sigui que aquests dies brutejarem una mica.