Una de les esquerdes de «La Vanguardia» era més aviat pintoresca i d’una mena que ningú no hauria dit mai. Consistia en la prohibició rotunda, no solament de ressenyar les curses de braus que es feien a Barcelona, i a tot Espanya sinó de parlar-ne o de fer-hi la més vaga referència. Mai no he arribat a esbrinar d’on procedia una disposició tan contrària a un espectacle anomenat justament (com encara s’anomena, i avui més que mai) la fiesta nacional; no, perquè una hostilitat semblant era mantinguda per un amo justament rabiós espanyolista.

Gaziel, Història de «La Vanguardia» (1884-1936) (París: Edicions Catalanes de París, 1971 [escrit originalment al 1964]), pàg. 68