Definició
1 Actuar com a pontífex.
Calixt III pontificà de 1455 a 1458.
Un pontífex és un ‘dignatari de l’Església de Roma, bisbe o prelat’; el summe pontífex és el papa.
2 Parlar o obrar amb un to de gran autoritat sense tenir-ne.
Sempre pontifica però ningú no li fa cas. No pontifiquis sobre temes que desconeixes.
Etimologia
Del baix llatí pontificare, mateix significat, del llatí pontifex, -icis, ‘funcionari romà que vetllava pel pont del Tíber; després sacerdot encarregat de la jurisprudència religiosa; després bisbe, papa’.
Usos
Com menys sabem d’una obra, més inclinats ens sentim a pontificar-hi. Com que no en coneixem la complexitat, la despatxem amb quatre tòpics apresos a corre-cuita. Aquest fenomen explica, penso, el recurs fàcil de referir-se a les intencions que tenia l’autor a l’hora d’escriure.
Vicenç Pagès Jordà, «La irrellevància de les intencions» (El Punt Avui Cultura, 13 de desembre del 2013)
No deixa de sobtar-me la seguretat amb què molts ciutadans es refereixen als objectius que tenia l’autor.Quant fa que no ens veiem? Deu dies? Doncs són massa, és una tortura cruel i injusta. Camino per Gràcia a tota màquina, treballo treballo treballo. Parlo sense parar, crido, pontifico, deixo anar la meva vehemència que tant detesten els qui no em coneixen (els qui em creuen arrogant i prepotent).
Anna Tomàs, Florència a la maleta (Barcelona: Estrella Polar, 2009)
Tema de la setmana
Verbs usats (sobretot) en sentit figurat
Pontificaràs les festes