Definició
1Â Actuar com a pontÃfex.
Calixt III pontificà de 1455 a 1458.
Un pontÃfex és un ‘dignatari de l’Església de Roma, bisbe o prelat’; el summe pontÃfex és el papa.
2Â Parlar o obrar amb un to de gran autoritat sense tenir-ne.
Sempre pontifica però ningú no li fa cas. No pontifiquis sobre temes que desconeixes.
Etimologia
Del baix llatà pontificare, mateix significat, del llatà pontifex, -icis, ‘funcionari romà que vetllava pel pont del TÃber; després sacerdot encarregat de la jurisprudència religiosa; després bisbe, papa’.
Usos
Com menys sabem d’una obra, més inclinats ens sentim a pontificar-hi. Com que no en coneixem la complexitat, la despatxem amb quatre tòpics apresos a corre-cuita. Aquest fenomen explica, penso, el recurs fà cil de referir-se a les intencions que tenia l’autor a l’hora d’escriure.
Vicenç Pagès Jordà , «La irrellevà ncia de les intencions» (El Punt Avui Cultura, 13 de desembre del 2013)
  No deixa de sobtar-me la seguretat amb què molts ciutadans es refereixen als objectius que tenia l’autor.Quant fa que no ens veiem? Deu dies? Doncs són massa, és una tortura cruel i injusta. Camino per Grà cia a tota mà quina, treballo treballo treballo. Parlo sense parar, crido, pontifico, deixo anar la meva vehemència que tant detesten els qui no em coneixen (els qui em creuen arrogant i prepotent).
Anna Tomà s, Florència a la maleta (Barcelona: Estrella Polar, 2009)
Tema de la setmana
Verbs usats (sobretot) en sentit figurat
Pontificaràs les festes