Definició
Mostrar-se o ser més o menys brut, mancat de netedat.
Va posar sobre la taula unes estovalles que brutejaven.
Etimologia
Del llatà vulgar bruttus, forma intensiva del clà ssic brutus, ‘estúpid, brutal’; el pas semà ntic d’‘irracional’ a ‘mancat de netedat’ no es produà fins al segle XV.
Usos
El número disset era una casa estreta, de dos pisos, petita i trista, on tot era estret: les finestres, la porta d’entrada, els passadissos, l’escala. Una façana groguenca que brutejava, unes persianes entelades per un gruix de pols endurida, tot contribuïa a un ambient ranci, mesquà i provincià . Contrà riament al que es podria pensar, el primer contacte amb l’exterior no va ser traumà tic, però li va quedar gravat per sempre més a la memòria el camà que feia cada matà per anar a l’escola.
Amadeu Cuito, El jardà sense temps (Barcelona: Quaderns Crema, 2004) , pà g. 8Van per lliure, n’hi ha de franquistes, estan desfermats i, com que periodistes europeus i americans s’han escandalitzat per la bogeria [que el Tribunal de Comptes vulgui embargar, amb la falsedat de la prevaricació, els lÃders de l’1 d’Octubre], han hagut de fer públic un document —excèntric, inusual, lluminós— on asseguren que «són imparcials». És com si jo o vostè féssim una roda de premsa per assegurar que som nets i que ens dutxem cada dia. En fi, quan s’és net no cal. Només quan es bruteja.
Empar Moliner, «La cançó del pirata» (Ara, 7 de juliol del 2021)
Tema de la setmana
Verbs formats amb el sufix -ejar (setmana inspirada per l’article de Jordi Badia que trobareu fent clic al primer enllaç)