entrebanc m

Definició

Destorb, obstacle.

Aquest camí és ple d’entrebancs: branques caigudes, forats, pedres despreses…

(fig.)  Ja estaria llest; però m’ha sortit un entrebanc.

Usos

  • [1907]  A la taquilla de l’estació de França —que seguia essent només un gran cobert de ferro i vidres, esbatanat als quatre vents—, per un grapat de pessetes ens donaren tres cartons menuts, que valien per tres viatges fins a París, sense el més lleu entrebanc. I pujàrem al tren.

    Gaziel, Tots els camins duen a Roma (Memòries, 1893-1914), volum II, (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 11 (edició original: 1958)