esbatanar v

Definició

Obrir de bat a bat, completament.

El menjador tenia totes les finestres esbatanades.

Usos

  • [1907]  A la taquilla de l’estació de França —que seguia essent només un gran cobert de ferro i vidres, esbatanat als quatre vents— ens donaren tres cartons menuts, que valien per tres viatges fins a París.

    Gaziel, Tots els camins duen a Roma (Memòries, II) (Barcelona: Edicions 62, 1981 [1958]), pàg. 11

Enllaços